Sí, dic "NO" perquè vull!
Finalment, m'he decidit a escriure sobre el poder de dir "NO" i l'empoderament que aquest adverbi ens pot donar sense fer-nos sentir egoistes, negatius ni males persones. Sí, dic "No" perquè vull, és una reivindicació a poder expressar amb llibertat i força el dret a dir "No" sense que això pugui generar, a ningú, inseguretat ni mal estar. Vull dir "No" i que?
Dir "NO" no ha estat mai fàcil per ningú i evidentment per mi tampoc. Cansada de voler complaure, de voler quedar bé i de caure bé, finalment vaig decidir plantar-me i començar a dir "No" encara que això em suposes ser "l'ovella negra" del meu entorn social. No recordo amb exactitud quan vaig començar aquest procés, però si recordo mirar-me en el mirall i no saber identificar qui hi havia reflectida!
A tots ens agrada sentir-nos part d'un col·lectiu. No tan sols busquem l'acceptació, sinó també que ens valorin i sobretot que ens estimin, oblidant que ens han d'estimar per qui som i com som, no pas per ser aquella versió de nosaltres que els altres desitgen.
Dia rere dia ens trobem en nombroses situacions d'acceptació social, amics, feina, família, etc. fins i tot amb desconeguts que ens demanen un favor o ens exigeixen un deure o obligació. Tot i que ens hauríem de sentir completament lliures de respondre en aquestes demandes, de manera natural, com consideréssim més oportú, en la gran majoria d'ocasions estem condicionats pel que diran o pensaran de nosaltres i això fa que actuem en contra de la nostra conveniència. Volem complaure els pares o fills, avis o germans, agradar a la parella, ser el millor amic, el més treballador i complidor a la feina o el veí/na més encantador del replà... quin estrès!
És curiós com en aquests casos l'adverbi d'afirmació "Sí" pot ser tan negatiu pel creixement personal i alhora ens pot generar tanta incertesa i mal estar. Malauradament, en la majoria dels casos, tenim la creença que dir "Sí" és positiu i dir "No" és negatiu i això ens condiciona de manera inconscient. La bona notícia és que no naixem amb les creences, és a dir, no és una qüestió biològica, sinó que ho hem anat aprenent a poc a poc i, per tant, podem canviar-ho.
Què fa que diguem "Sí" quan volem dir "No"?
La por!, La por al rebuig, al que pensen els altres o a poder ferir les seves susceptibilitats.
Hem après, que si decidim acceptar les "condicions" dels altres podem evitar discussions i recriminacions, que l'acceptació social és molt més ràpida i que això ens reforça una falsa autoestima. Pel contrari, si decidim defendre la nostra opinió i el que volem, acabem patint menys acceptació social provocant-nos més angoixa i de vegades, fins i tot, sentit de culpa... curiós veritat?
Al final, tot es resumeix en cercar l'acceptació social col·lectiva, encara que el que estigui en joc sigui la nostra dignitat.
Com podem canviar-ho?
Està clar, que canviar el "modus operandi" que hem anat fent durant molts anys de la nostra vida no és pas senzill, però creieu-me quan us dic, que al final no deixa de ser un entrenament com qualsevol altre.
Un estudi realitzat per la University College de Londres, ha demostrat que calen 66 dies perquè es pugui crear un hàbit que perduri durant anys en les nostres vides. Per tant, si és així, hem de cercar la manera d'entrenar-nos per fer del "No" un nou hàbit.
És evident que ser complaent ens fa inassertius i al final, no sentim el malestar de les injustícies o dels abusos de la nostra actitud complaent. Però això no impedeix que en el nostre interior sentim que alguna cosa grinyola i s'esquerda i que en la mesura que creix la nostra complaença disminueix la nostra dignitat. No debem confondre l'envaniment i l'egoisme amb l'autoafirmació i l'enfortiment d'un mateix.
Podem deixar de ser inassertius i pasar a ser assertius on el nostre comportament pasa per manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a defensar els nostres drets, a acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i no sentir-se'n culpable. Hem de treballar la capacitat d'expressar sentiments o desitjos positius i negatius d'una forma eficaç sense negar o desconsiderar els dels altres i sense crear o sentir vergonya. Hem de poder defendre'ns, sense agressió o passivitat, de la conducta poc cooperadora o raonable dels altres. Us sorprendrà, positivament, veure com quan deixeu de respondre a les necessitats dels altres per respondre a les vostres, la vostra seguretat, autoestima i dignitat començarà a créixer de manera progressiva en dretiment al vostre sentiment de culpabilitat guanyat-vos el respecte dels altres. No podem pretendre que ens respectin si nosaltres mateixos no ho fem.